Paolo Uccello

Infotaula de personaPaolo Uccello

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1397 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Pratovecchio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1475 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicItalians Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Florència
Urbino
Pàdua
Venècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, mosaïcista Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement i Primer renaixement Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 7f6bad13-aca2-4f0f-91ce-afe54aaa30f4 Discogs: 3904679 Modifica el valor a Wikidata
Retrat d'una dama (c. 1450), obra de Paolo Ucello al Museu Metropolità d'Art de Nova York

Paolo Uccello, nascut Paolo di Dono (Florència, 1397 - Florència, 10 de desembre de 1475), va ser un pintor italià, enquadrat dins de l'estil de la pintura gòtica internacional. Va ser pioner de la perspectiva visual en l'art. Giorgio Vasari, en el seu llibre Vides d'artistes, va escriure que, a Uccello, l'obsessionava la perspectiva i que de nit romania al seu estudi fins ben tard intentant situar el punt de fuga exacte. Va usar la perspectiva per a crear una sensació de profunditat en els seus quadres i no, com feien els seus contemporanis, per encabir-hi diferents escenes o esdeveniments successius d'una narració.[1]

« La muller d'Uccello contava a la gent que Paolo solia passar la nit al seu estudi, intentant situar els punts de fuga de la perspectiva, i que quan ella el cridava al llit ell deia: "Oh! Quin bell afer és la perspectiva!". »
Giorgio Vasari, Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori

Les seues obres més conegudes són tres pintures que representen la Batalla de san Romano (durant molt de temps anomenades erròniament Batalla de Sant' Egidio de 1416).

Va treballar en la tradició del gòtic tardà, emfasitzant el color i l'escenografia més aviat que la naturalitat clàssica en la qual altres artistes contemporanis van ser pioners. El seu estil pot ser qualificat de molt personal, i no hi va deixar seguidors ni deixebles.

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.282. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy